La llicència copyleft més popular és Creative Commons:
Les obres amb Creative Commons (exhibeixen la sigla CC) permeten la seva còpia i distribució per part d'altres usuaris amb les acotacions conegudes com atributs que decideixi l'autor:
- Attribution: exigeix la cita de l'autor de l'obra.
- Noncommercial: obliga que qui la copiï no pugui obtenir benefici econòmic.
- No Derivative Works: l'obra s'ha de distribuir sense modificacions.
- Share Alike: exigeix que totes les obres derivades es distribueixin sempre sota la mateixa llicència del treball original.
Aquests atributs es poden combinar entre si. Un grup musical pot decidir que qualsevol copiï les seves cançons, sempre que se'ls citi ("Reconeixement") i ningú guanyi diners amb això ("no pugui obtenir benefici").
Per als autors, escollir i aplicar una llicència és tan simple com entrar a la pàgina web i omplir un senzill formulari.
Buscar i utilitzar obres amb llicència CC:
El Millor és buscar les obres que inclouen una llicència Creative Commons o similar, només cal respectar els seus atributs per evitar demandes posteriors. Abunden els llocs web CC: Flickr compta amb un cercador d'imatges que permet seleccionar només imatges amb la llicència CC (en fotografia) i Youtube.com (en vídeos) són els més coneguts.
Flickr té un cercador d'imatges que permet seleccionar només imatges amb la llicència CC.
Sempre cal indicar de forma clara qui és l'autor del contingut i enllaçar al seu lloc web.
Una manera ràpida i efectiva de trobar continguts CC és utilitzar el cercador específic del navegador Firefox, que busca a Google, Yahoo!, OWL Music Search o Flickr o també podem utilitzar Google Chrome.
Copyright:
Si l'autor no al·lega res en contra, només ell té tots els drets sobre la seva obra durant la seva vida i fins a setanta anys després de la seva mort i els protegeix el Copyright. Només l'autor o els seus hereus poden fer còpies de l'obra, reproduir-la, interpretar-la, crear obres derivades o presentar-la públicament. Qui vulgui utilitzar ha de demanar permís. Les úniques excepcions són el dret de cita (que permet reproduir fragments) o la còpia privada, sobre la qual es manté una gran controvèrsia sobre la seva extensió. El creador també pot renunciar al Copyright i que la seva obra passi al domini públic.