La televisió convencional, gratuïta i massiva, passarà a tenir un paper secundari, pràcticament limitat a les transmissions en directe de grans esdeveniments, mentre que altres canals de distribució de continguts, com ara internet, guanyaran importància.
En conseqüència, altres aparells guanyaran terreny, els ordinadors, i en especial els mòbils i dispositius com tablets i pantalles tàctils tipus iPad, seran una forma molt estesa de veure la tele, alguns diuen que majoritària. Per tant, veure televisió serà un hàbit cada vegada menys vinculat al saló i tindrà més mobilitat. De la mateixa manera, veure la tele passarà a ser un hàbit menys familiar i més individual, i la programació serà personalitzada, cada un veurà el que vulgui a l'hora que vulgui.
Sony ja està desenvolupant una estratègia en aquest sentit i ha segellat una aliança amb Google que permetrà utilitzar la pantalla del televisor simultàniament per veure programes convencionals, xatejar, veure vídeos a YouTube, o realitzar cerques a la xarxa, tot alhora o per separat ;
Apple té els seus propis plans - per al 2011 presenta la seva candidatura per revolucionar el mitjà amb iTunes i l'iPad -, i la BBC està impulsant el Projecte Canvas, un ambiciós pla per crear un estàndard a nivell internacional per a la televisió per internet. A Espanya, Televisió de Catalunya, pionera en el terreny tecnològic, disposa ja de prestacions perquè els seus programes i el seu arxiu puguin ser vistos també en iPad o iPhone, i per integrar internet i el senyal televisiu.
Les xarxes socials entraran de ple en la televisió, de manera que milions de persones podran recomanar els seus programes favorits a altres, crear comunitats de fans i qui sap si influir de manera decisiva en els continguts. I els usuaris potser donin l'esquena a la publicitat de forma definitiva i paguin per consumir programes lliures d'anuncis.
I la tecnologia? Els experts apunten que la qualitat i la fidelitat de les transmissions de televisió millorarà clarament en el futur i que l'alta definició es convertirà en l'estàndard. El que no està tan clar és que una altra de les apostes de la indústria, les tres dimensions, sembla més aviat que quedaran limitades a esdeveniments i aplicacions concretes, mentre no s'aconsegueixi acabar amb les ulleres estereoscòpiques.
El futur apunta que el suport físic té els anys comptats i que la manera de comprar-se una pel·lícula serà baixar-la de la xarxa perquè adquirir un disc haurà passat a la història. O millor: a la prehistòria.
Un oci digital. L'era digital ha difuminat les fronteres espacials i temporals, permetent-nos passar del treball a l'oci en un sol clic de ratolí. Si en l'actualitat Internet ens resulta imprescindible per ultimar un viatge o decidir l'espectacle que desitgem veure, en els propers anys aquesta dependència augmentarà i, amb els nous aparells integrats, accedirem en qualsevol moment i des de qualsevol lloc a la nostra música favorita, a la pel·lícula desitjada, a la informació cultural o turística que necessitem, etcètera.
La indústria dels videojocs, que es troba en un procés d'innovació contínua, no només pel que fa als suports, ens envoltarà tant de nous jocs com de diverses aplicacions relacionades amb la simulació. Les últimes dades indiquen que el 40% dels aficionats als videojocs a Europa fan servir els seus mòbils per jugar. L'èxit de la Wii resideix tant en el seu caràcter interactiu com en l'oportunitat de diversió grupal i intergeneracional.
L'oci que ens ve és digital, experiencial, intercultural ...
