Un camperol, que lluitava amb moltes dificultats, tenia alguns cavalls perquè l'ajudessin en els treballs de la seva petita hisenda. Un dia, el seu capatàs va portar la notícia que un dels cavalls havia caigut en un vell pou abandonat. El pou era molt profund i seria extremadament difícil treure el cavall d'allà. El pagès va anar ràpidament fins al lloc de l'accident, i va revisar la situació, assegurant-se que l'animal no s'havia danyat. Però, per la dificultat i l'alt preu per treure'l del fons del pou, va creure que no valia la pena invertir en l'operació de rescat. Va prendre, doncs, la difícil decisió: determinar que el capatàs sacrifiqués l'animal tirant terra al pou fins a enterrar-lo, allà mateix. I així es va fer. Els empleats, comandats pel capatàs, van començar a llançar terra endins del pou de manera de cobrir el cavall. Però, a mesura que la terra queia en l'animal, aquest la sacsejava i s'anava acumulant en el fons, possibilitant el cavall anar pujant. Els homes es van adonar que el cavall no es deixava enterrar, sinó al contrari, estava pujant fins que finalment, va aconseguir sortir!
Si estas "allà baix", sentint-poc valorat, i els altres llencen sobre tu la terra de la incomprensió, la manca d'oportunitat i de suport, recorda el cavall d'aquesta història. No acceptis la terra que tirin sobre tu, sacseja-la i puja a sobre. I com més tirin, més aniras pujant, pujant, pujant ... Somrient, somrient, somrient ...
