Màrius Torres (Lleida, 1910 – Sant Quirze Safaja, 1942)
MOLT LLUNY D’AQUÍ
Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta,
on els anys d’alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.
L’Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d’un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d’hivern.
Als seus vells carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens;
el so de les campanes hi té una ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.
Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s’obren al capaltard;
en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.
Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.
12 juny 1939
Convocatoria del mòn blocaire per VPamies de "Raons Que Rimen", Lluís "La paraula escrita", i de la Carme qui, a més ha fet el logo "Col·lecció de moments".
La Tafanera
3 comentaris:
Una bona tria per un gran homenatge
Carlos, moltes gràcies per afegir-te a l'homenatge! Avui podem trobar poemes de Màrius Torres per arreu!
Gràcies McAbeu.
VPamies un plaer participar en l'homenatge!
Publica un comentari
-Intenta tenir el teu perfil habilitat o comentar com Nom / URL o la opció OpenID per poder veure el teu bloc.
-Evita les faltes, fer SPAM, el llenguatge SMS i escriure en majúscules.
-Cerca el teu dubte abans de preguntar-utilitzant el cercador, i si et contesto, si us plau, respon.
-És recomanable que copies el comentari un cop escrit per a evitar problemes després utilitzar el formulari de Blogger (de vegades dóna errors).
- No incloguis enllaços No necessaris en el contingut del teu comentari.
Moltes gràcies per comentar!