Avui plorem la mort d'un estimat amic: Sentit Comú, que ha estat entre nosaltres durant molts anys. Ningú sap del cert quina edat tenia, ja que les dades sobre el seu naixement fa molt que s'han perdut en els tortuositats de la burocràcia.
Serà recordat per haver sabut conrear lliçons tan valuoses com que 'cal treballar per poder tenir un sostre propi sobre el cap' i que 'es necessita llegir tots els dies una mica'; saber per què els ocells que matinen aconsegueixen cucs i també per reconèixer la validesa de frases com ara 'la vida no sempre és justa "i" potser hagi estat jo el culpable'.
Sentit comú va viure sota simples i eficaces consignes ( 'no gastar més del que guanyes') i estratègies parentals de confiança (' els adults, no els nens, estan a càrrec ').
La seva salut va començar a deteriorar ràpidament quan es van aplicar regles ben intencionades, però ineficaços: informes respecte d'un nen de sis anys acusat d'abús sexual per haver donat un petó a una companya de classe; adolescents que van haver de marxar a un altre col legi per haver denunciat un company distribuïdor de droga, i una mestra acomiadada per reprendre un alumne indisciplinat, només van fer que empitjorar la seva condició.
Sentit Comú va perdre terreny quan els pares van atacar als mestres només per fer el treball en el que ells van fracassar: disciplinar als seus ingovernables fills.
Declinar encara més quan les escoles van haver de requerir un permís dels pares per administrar una aspirina, posar protector solar o col locar una tirita a un alumne-encara que això sí, no podien informar als pares si una alumna estava embarassada i menys, si volia avortar .
Sentit Comú va perdre el desig de viure quan els Deu Manaments es van convertir en material risible, algunes esglésies en negocis i els criminals van començar a rebre millor tracte que les seves víctimes.
Per Sentit Comú va ser un cop dur que un ja no pugui defensar-se d'un lladre a casa seva, però que el lladre pugui demandar per agressió; i que si un policia mata un lladre, fins i tot si aquest estava armat, sigui immediatament investigat per excés de defensa o, quan no, acusat de pistola fàcil.
La mort de Sentit Comú va ser precedida per la dels seus pares: Veritat i Confiança, la de la seva esposa Discreció, la de la seva filla Responsabilitat i la del seu fill raciocini.
Ho sobreviuen els seus tres germanastres: Conec meus Drets, altre Té la Culpa, i Sóc Una Víctima de la Societat.
No hi va haver molta gent en el seu funeral, perquè molt pocs es van assabentar que s'havia anat.
Gràcies Jordi Moreno
