En una entrada de Grandolina, he trobat aquesta predicció de José María Bermúdez de Castro (director del Centre Nacional d'Investigació sobre Evolució Humana), sobre el cervell del futur, interessant per compartir, des del meu punt de vista.
Segons Bermúdez, el cervell dels adults de la nostra espècie podria arribar a tenir una major grandària en el futur, sempre que naixem amb un cervell més gran, però els problemes i riscos obstètrics al límit de les possibilitats per a la constitució anatòmica (grandària i forma de la pelvis) que tenen les dones en l'actualitat, ho fan inviable.
Altres possibilitats:
El període de desenvolupament és més prolongat que el dels ximpanzés. El cervell d'Homo Sapiens podria créixer en el futur prolongant la infància i la infantesa, per increment de la velocitat de creixement dels teixits neuronals. Però el cervell consumeix el 20% de l'energia metabòlica de l'organisme. Un cervell més gran suposaria una despesa addicional per a la nostra espècie en un planeta on gran part de la humanitat no té coberta la seva necessitat d'alimentació elemental.
Bermúdez tornant a especular sobre si tindrem en el futur un cervell molt més gran que en l'actualitat. En principi parlant sempre d'un futur a bastants mil·lennis vista, en principi la resposta podria ser afirmativa. Existeixen mecanismes biològics per aconseguir-ho com prolongar la infància i la infantesa i disposar de més temps per al creixement cerebral. Però tornem a la qüestió de la despesa energètica emprat tant en la prolongació del desenvolupament, com el manteniment i funcionament d'aquest òrgan, que posa en dubte la possibilitat d'un increment de la mida del cervell.
El rerefons de la pregunta planteja però la possibilitat que la nostra intel·ligència i capacitats cognitives continuïn augmentant, com durant els últims 2.000.000 d'anys. A més d'un gran increment de la mida cerebral pel que fa a les primeres espècies del gènere Homo, també hem alentit el desenvolupament dels teixits cerebrals. Naixem amb un cervell com el dels ximpanzés adults i amb prou feines som capaços de plorar per cridar l'atenció de la nostra mare. Triguem molts anys a aconseguir la plenitud de les nostres capacitats cognitives, un avantatge per a l'espècie ja que podem assimilar una enorme quantitat d'informació durant més temps.
Durant l'evolució del gènere Homo no només hem augmentat la quantitat de neurones que formen part del neocòrtex, sinó que s'han multiplicat el nombre de connexions entre les cèl·lules cerebrals i la complexitat dels arbres dendrítics que formen la xarxa neuronal. Un desenvolupament alentit unit a la possibilitat d'incrementar la connectivitat de les neurones representa un mecanisme molt eficaç per aconseguir un cervell amb més capacitat cognitiva, sense necessitat d'augmentar la mida.
Per tot això els humans del futur podrien arribar a tenir un cervell més complex amb una mida similar a l'actual.
Font: A la luz de tu mirada
